Via d’en Pitu als Graus

Via sense cap mena d’interès que enllaça una sèrie de ressalts amb bona roca. Discontinua i generosament equipada pot ser una solució d’emergència per dies freds o ventosos i poca cosa més.

Aproximació:

Un cop a Collbató hem d’anar fins al carrer dels Graus. Aparquem al final del carrer, al costat d’una pista cimentada que ens mena a un dipòsit d’aigua. Al final de la pista cimentada surt un camí a mà esquerra. El seguim fins que s’acaba. Ara només ens restarà seguir el torrent en tendència a l’esquerra fins que identifiquem la via.

L1(IV+)

Escalem una curta placa que ens deixa sobre una lleixa. A partir d’aquest punt seguim en diagonal, seguint les assegurances fins la reunió. 20 metres.

L2(V/Ae)

Sortim de la reunió amunt i cap a l’esquerra fins situar-nos sota una panxa. Aquesta es supera am bun pas d’Ae. Es possible forçar en lliure (6a+?). Un cop superada la panxa arribem a una lleixa. Hem de superar una altre panxa. Trobarem una fissura que ens permet empotrar la mà esquerra i pujar peus. Fem la reunió a un replà. 20 metres.

L3(V+)

Sortim caminant de la segona reunió per anar a buscar un nou ressalt. Val la pena assegurar des de l’inici del ressalt (és com si estiguéssim al peu de via). Escalem una placa vertical amb bona presa per la dreta de les expansions. Hi ha un pas un pèl més difícil (V+) però la dificultat de seguida minva. Anirem seguint els parabolts fins la següent reunió. 20 metres.

L4(V)

Sortim caminant de la reunió per encarar el darrer tram. Hem de superar una panxa amb un pas gens difícil. Un cop a sobre anem cap a l’esquerra per després tornar a la dreta fins arribar a la darrera reunió. 20 metres.

Descens:

Per la mateixa via en tres ràpels.

El que més m’ha agradat:

• Roca de bona qualitat en general.

El que no m’ha agradat tant:

• Via discontinua i sense cap mena d’interès.
• Les assegurances de l’Ae queden a contramà per provar-ho en lliure.